Ara és demà.
No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui
i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà,
tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà.
Les pedres i el camí
seran el pa i la mar,
i el fosc renou
d'ara mateix,
el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà.
Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol,
que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament
el dret
de vulnerar la nova plenitud.
Marti Pol.
