tag:blogger.com,1999:blog-5508672526347756337.post3929841602759031402..comments2023-11-05T00:59:33.598-07:00Comments on Josep Lleixà: Fem-ho entre totsJosep Lleixàhttp://www.blogger.com/profile/10888704810939619924noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-5508672526347756337.post-77039125469394252632008-08-06T13:49:00.000-07:002008-08-06T13:49:00.000-07:00Tafaner gracies. Tota una lliçó l’exposició que ha...Tafaner gracies. Tota una lliçó l’exposició que has fet, així com la part de critica a la no utilització de determinats mots que fan que la Nostra llengua reculi davant l’allau de “ismes” importats d’arreu.<BR/> I el xuclar , pot tindre alguns significats mes agosarats? Estic aprenent i gaudint amb les aportacions dels que teniu l’amabilitat de compartir aquest espai. JosepJosep Lleixàhttps://www.blogger.com/profile/10888704810939619924noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5508672526347756337.post-71342818798190657292008-08-06T10:40:00.000-07:002008-08-06T10:40:00.000-07:00“SORBER” I XARRUPAR I XUCLARXarrupar, xarrupejar,x...“SORBER” I XARRUPAR I XUCLAR<BR/><BR/>Xarrupar, xarrupejar,xuclar, xuplar, és una de les activitats pròpies de l´acció de menjar o beure. <BR/>Les normes de comportament a taula indiquen que no hem de xarrupar les sopes- és a dir, menjar-les fent un soroll amb la boca-. <BR/>Però això a Occident. <BR/>A Orient, xarrupar o xuplar sorollosament una sopa- i fins uns fideus-, és considerada la forma correcta de menjar-les. <BR/>Una japonesos menjant udon o uns altres fideus, doncs, constitueixen un veritable concert de música discordant, que tira per terra la idea de refinament, exquisidesa i contemporaneïtat de la cuina nipona. <BR/>Els catalans, però, ja no xarrupem, encara que ingerim perillosos “xarrups”. No xarrupem perquè l’ estat de decandiment gairebé morta de la nostra llengua- sobretot entre els joves-, fa que aquesta paraula ja sigui desconeguda: amics meus (en alguns casos catalanoparlants) en cas(en català, se suposa), fan servir tranquil.lament la paraula “sorbir” (a part d’ “asar”- rostir-, “mejillons” (sic) etc.). I “sorbir” no la fan pas servir perquè sàpiguen que aquest mot existia en català medieval, com tal com ho documenta Cormnas en un text del s. XIII. <BR/> Què en podem esperar, si des de diversos serveis lingüístics oficials s’ ha sancionat el mot “xarrup” per indicar el sorbet- la paraula correcta-.? Un xarrup o xarrupet, si de cas, hauria de servir per traduir “chupito”, i així civilitzar lingüísticament les cartes dels bars i restaurants.tafanerhttps://www.blogger.com/profile/01500406624358881781noreply@blogger.com