Es trist constatar que en ple segle XXI tot i els avenços de les tecnologies adreçades a la informació i distracció , Tele, Facebook .... encara el “sport” preferit de certes persones sigui el tafanejar xafardejar i fer judicis de valor envers els comportament d'altres.
Suposo no s'adonen que les paraules i mes si son mal intencionades, creen núvols de confusió que a les persones esmentades, els costa molt esbandir. Es allò de “ cria fama i hechate a dormir” ; quan tan etiquetat ja las fotut.
Jo evidentment soc prou gran i lliure, per no capficar-me a donar cap explicació del meu comportament. En la meva vida he tingut que patir les conseqüències de les maledicències que ens han fet mal, molt de mal.
No per mi, que com es diu de forma planera “me la bufa” mes aviat per deixar les coses clares, he de dir SI, SI vaig estar sopant en una hamburgueseria (per cert ho fan molt be) amb una xica parenta llunyana .
Com tinc amigues en aquesta ciutat, no era la primera vegada que hi anava acompanyat i com es un lloc acollidor i tornaré , per això de la taula des costat van sentir com jo deia “Si el mateix que l'altra vegada” . El que no se si al arribar al poble, varen comentar quin menú aviem escollit.
Trist , deplorable. Han fet mal, si, si han fet mal, fins i tot jo crec que ara tinc menys entrades al Facebook per llegir els meus poemes i comentaris que abans del “sopar”.
Mitjan-sant la poesia m'expresso millor, si cliqueu un m'agrada em sentiré mes tranquil i veure que les amigues i amics meus passen de les xafarderies. . Gracies Jose Julian.
La raó no sé si molt pura, Critica a la crítica
Amb les pedres que amb intenció dolosa
els crítics et llancen per fer-te turment,
fins i tot es podria construir un monument.
La crítica es la força de l’ impotent.
Sols tenen dret a criticar
els que tenen el cor prou gran per poder ajudar.
El que jo afegiria a tant savis pensaments:
Critico a qui critica sense cap coneixement
del contingut que critica, sense saber-ne l’argument.
Important és fer-se notar, criticar per criticar.
Si la critica és encertada, cosa quasi sempre rara,
tothom els felicitarà , molt bé, has donat la cara.
Però quan no coneixen el guió,
O sense prestar-hi atenció, els sobrevé una cagada,
Tothom es comporta prudent Mai se'ls hi refrega per la cara,
o se’ls diu com jo els diria, però mira que n’ets de ruc,
ests un galtes, tens molta barra.
Sempre en saben més de tot,
tots els temes els dominen,
per que en no deixar parlar a ningù.
sempre tenen raó.
I els altres no bufen cullera, no opinen.
I continuen criticant, l’important és criticar
De totes les opinions donades, sempre n’encerten alguna
que els serveix d’argument per perpetuar el seient
que tenen concedit en a una Entitat o Tribuna.
Ah si el lloc d’honor no els agrada,
sigui l’ ajuntament, camp de futbol.
o al bar, el lloc preferit de la barra,
continuaran criticant.
Perquè la crítica que han fet
no els ha semblat ben pagada.
Critiquen i ben fet que fan.
Què en diria d’això l’ Immanuel Kant?
Ja ho ha dit tot començant.
Fifo
