Aquest blog personal, m’agradaria sigues eclèctic, una espècie de calaix de sastre per poder encabir-hi, comentaris, reflexions, sobre els temes que normalment ens interesen i comentem quan estem junts. Evidentment ha de ser un punt trobada d’amics actuals i futurs. Els suggeriments, critiques seran benvinguts i contestats. Josep
Translate
lunes, 21 de abril de 2014
Sant Jordi 2014
Al Mati estaré a la Plaça Mossèn Cinto Boronat de Torredembarra ,venent i dedicant el llibres. als amants de la poesia.
A la tarde a la 19 hores a Barcelona al Carrer Roselló 152
on ens podrem retrobar amics que patim la mateixa malaltia
som amants de la Poesia,.
Angélica
Angélica (Acróstico)
Nacida preciosa niña
Gracia del cielo ha llegado.
Es perfume Habanero,
Linda como flor de Abril,
Imagen de angel soñado.
Cubanita rebonita,
Alegria, futuro esperanzado.
Fifo – Josep Lleixà 21-4-2014
Nacida preciosa niña
Gracia del cielo ha llegado.
Es perfume Habanero,
Linda como flor de Abril,
Imagen de angel soñado.
Cubanita rebonita,
Alegria, futuro esperanzado.
Fifo – Josep Lleixà 21-4-2014
Caramelles de la Torre
Espardenyes blanques betes negres,
de pana fosca els pantalons
camisa blanca faixa roja
barretina al cap, al coll mocador.
Naltros som naltros. Així som.
L'alegria de la Pasqua
al carrer la fem sortir
cançons de joia, de festa!
El sol comença a lluir.
La setmana de tristor,
ja ha passat està oblidada,
ara toca viure amb goig
la Resurrecció del Senyor
.Dediquem a xics i grans
les nostres cançons festives
i a les noies de la Torre
que no sempre ens són esquives,
Som el Grup de Caramelles
del Armats de Torredembarra
que com cada anys sortim,
a fer la nostra cantada
Naltros som naltros, naltros naltros
naltros som naltros, naltros som!
Som una colla sense solta ni volta
la saragata mai s'ha d'acabar, d'acabar!
Jo conec una noia del “trémpoli” si,si, si,
una noia bonica i simpàtica, si, si, si,
que ens ensenya una part de gramàtica
que ens intrueix i en fa patir, això sí!.
Perdoneu no puc seguir.!!!!!
Fifo – Josep Lleixà Pasqua 2014
viernes, 18 de abril de 2014
Tocs de campana
Ara toca la petita dinc, dinc
Li contesta la més grossa, donc, donc.
Si algun nen a infantat
la petita se’n alegra,
I amb un toc esbojarrat
tot el poble ha despertat.
Tocs de campana.
Els mateixos sons, i diferents ritmes.
Ara sons curts i aguts
Ara son més llargs i profunds
Barreja de combinacions de compassos ,
de cadències d'exaltació, tristor, o repòs.
Un repic anuncia festa alegria!
un naixement o casament.
Si el repica una sola campana
crida a foc, a malastrugança.
Si els tocs son pausats lents
ara un só agut ara un de greu
, la dalla de la mort és present.
Ara toca la petita dinc, dinc
Li contesta la més grossa, donc, donc.
Fifo – Josep Lleixà
jueves, 17 de abril de 2014
Gabo no t'allunyes molt.
Gabo no t'allunyes molt
Si alguien llama a tu puerta, amiga mía,
y algo en tu sangre late y no reposa
y en su tallo de agua, temblorosa,
la fuente es una líquida armonía.
Si alguien llama a tu puerta
y todavía te sobra tiempo para ser hermosa
y cabe todo abril en una rosa
y por la rosa se desangra el día.
Si alguien llama a tu puerta
una mañana sonora de palomas
y campanas y aún crees en el dolor y en la poesía.
Si aún la vida es verdad y el verso existe
Si alguien llama a tu puerta y estás triste,
abre, que es el amor, amiga mía.
lunes, 14 de abril de 2014
El meu modest Homenatge a la Quinta del Biberó
La quinta del biberó
Actors del final d'un drama
Que sent joves adolescents,foren
Urpejats sense esperança , al infern
Injust, d'una guerra entre germans.
Nois d'una i altra banda.
Tenien l'edat de somniar, de volar, de viure en pau
Abjecte, injust, el que tots varen patir
Decisions embogides agafar-se a un ferro roent
En nom de raons, que ja tot perdut no es podien complir,
Les Llibertats arrabassades a tota la pell de brau.
Biberó de mala llet ,si !
Imaginari buscant l'impossible
Batalla perduda en aquell moment
Esbufec de fera ferida
Raó que tot i ser justa ,
no es podia fer evident.
Oreig.
Que encara perdura .
La lleva del Biberó
Fifo –
Josep Lleixà 7-4-2014
sábado, 12 de abril de 2014
Ha començat la Setmana Santa a Torredembarra
Arrecerat a un portal
vora el carrer Freginal
ja sento els tambors que anuncien
l'arribada dels Armats.
El refrec d'espardenyes
sobre el terra encimentat,
són com esglais de tristesa,
frec... frec.... frec..
Llàgrimes brollen dels ulls
de regust salat i amarg.
Esgarrifança !, d'on venen ?
Esgarrifança ! On van?
es senten plors d'una Mare
que en els anys perduraran.
Els cops de llança son forts,
forts, segurs, i compassats.
Espardenyes , terra, llança,
frec... frec.... tac.... tac..
A la baixada de Sant Antoni
el capita Manaies apareix,
el Porta Estendard o Vexi-llum
I els Porta Signum, després.
El trompeta i vuit tambors
els setze Armats , escut i llança
en un curt tros de carrer
fan el gir de cantonada.
Silenci, el capità dona una ordre
pas del Sastre, amb decisió !!!
El frec al terra ha canviat,
les capes es mouen pel vent
el ritme del cos balla amb elles
.
Rostres seriosos els Armats
Cascos polits, lluents,
que tornen llum esmorteïda.
Són com espills dels fanals
Del Carrer Sant Rosalia.
Ja s'allunyen els Armats
la mare segueix plorant
on estarà el meu fill?
De Herodes a Pilat !!!
Els cops de llança son forts,
forts, segurs, compassats.
Espardenyes , terra, llança,
frec... frec.... tac.... tac..
Esgarrifança !, d'on venen ?
esgarrifança! on van?
Fifo – Josep lleixà.
Setmana Santa Torrenca 2014
jueves, 10 de abril de 2014
miércoles, 9 de abril de 2014
martes, 8 de abril de 2014
El desert particular
Cavalcant sobre el cavall negre de la incertesa,
he travessat deserts inhòspits de camins plens d’arena,
buscant l’oasi on trobar l’aigua que sadolli la meva set,
set de saber d’on vinc, qui sóc, on vaig i qui m’espera..
Desprès d’anys de transitar per roderes fixades en el sòl,
pel traçat que m’havia enlluernat, del que era presoner,
per roderes que altres havien fet però que a mi no em servien, he decidit obrir una nova ruta i buscar tot sol un camí nou.
Al primer oasis que arribi, em pararé deixant descansar el cavall inquiet.
Seuré, creuant les cames com fan el savis beduins esperant resposta ,
les dunes d’arena, no em deixaran veure el meu futur poder desert
Aprofitaré l’aigua del pou, l’ombra de les palmeres vivint en present.
Els dàtils dolços oferts per mans que saben del pas del temps
em portaran el record de quan vaig ser aigua i vaig regar la palmera.
Esperaré assegut saber d’on vinc, qui sóc, on vaig i qui m’espera.
Fifo - Josep Lleixà
domingo, 6 de abril de 2014
Campaneta daurada
Campaneta daurada del meu carret de fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar i agrair nostre fat.
Ja no tornaré més fent osque! osque! osque!
corrent a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada, tu em sabies content.
Ara em mena la gent i tothora tinc justa:
i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer, què diria la gent...
Trobaran molt millor que estimi alguna noia
Tant si és bella com no - cavallet tot pintat,
campaneta daurada - i que us deixi al terrat.
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar i agrair nostre fat.
Ja no tornaré més fent osque! osque! osque!
corrent a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada, tu em sabies content.
Ara em mena la gent i tothora tinc justa:
i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer, què diria la gent...
Trobaran molt millor que estimi alguna noia
Tant si és bella com no - cavallet tot pintat,
campaneta daurada - i que us deixi al terrat.
jueves, 3 de abril de 2014
Una polsera de fum
Dos Tankas i un Haiku
(Polsera de fum)
Joia bonica,
com tu, plena de fum blanc.
Desig d'un somni
que no pot ni començar
Futilesa profunda.
Joia bonica
El teu somrís enganya
Ets or, també fum,
tinc desig de tenir-te
Perquè si ets un somni?
Or,? un miratge.
Fum del que soc hostatge.
Vull oblidar-te.
Fifo – Josep Lleixà 3-4-2014
Joia bonica,
com tu, plena de fum blanc.
Desig d'un somni
que no pot ni començar
Futilesa profunda.
Joia bonica
El teu somrís enganya
Ets or, també fum,
tinc desig de tenir-te
Perquè si ets un somni?
Or,? un miratge.
Fum del que soc hostatge.
Vull oblidar-te.
Fifo – Josep Lleixà 3-4-2014
Basho
Entre los sucesores de Basho hay uno, Kobayashi Issa (1763-
1827), que rompe la reticencia japonesa pero no para caer en la
confesión a la occidental sino para descubrir y subrayar una
relación punzante, dolorosa, entre la existencia humana y la suerte
de animales y plantas; hermandad cósmica en la pena, comunidad
en la condena universal, seamos hombres o insectos:
Para el mosquito
también la noche es larga,
larga y sola.
El regreso al pueblo natal, como siempre, es una nueva herida:
Mi pueblo:
todo
lo que me sale al paso
se vuelve zarza.
miércoles, 2 de abril de 2014
Haikus de l'enamorat
Suscribirse a:
Entradas (Atom)