Translate

jueves, 30 de octubre de 2008

Dedicada amb molt d'afecte al amic Salva

La llibertat

Hem tingut llibertat per decidir on néixer.
Hem pogut fixar aquest fet en el espai i en el temps.
Hem pogut decidir al sí de quina família créixer.
Hem pogut influir en la direcció, on ens havien de portar els vents?.

Si hem participat en el dibuix de la nostra llibertat,
- la llibertat que no sé com, nosaltres amb dissenyat -,
si això ha estat així d’evident, tenim una gran responsabilitat,
la de la seva aplicació, tot i haver-ne oblidat la finalitat.

Si no hem pogut decidir en aquest pla predeterminat,
- si hem vingut aquest món, despullats sense cap defensa -,
el camí que ens han deixat per exercir la nostra llibertat,
és un corriol estret, a vegades fosc i sempre delimitat,
que caminar per ell hi ha cops fa temença.

Si no hem pogut decidir:
podem estimar,
podem llegir,
podem gaudir,
podem pensar,
amb llibertat, però amb completa llibertat?

A qui estimem el podrem estimar,
el llibre que necessitem, el podrem llegir,
Aquesta somniada amistat, la podrem gaudir,
Qui ens a dóna’t la llibertat, ho podem pensar?
Amb llibertat, però amb completa Llibertat?.



Fifo 28 d’Octubre

miércoles, 29 de octubre de 2008

Plor de joia


Estic content
acabo de plorar.
He sentit una cançó, m’ha entendrit el cor.
Estic content
m’he sentit viu.

Ha durat poc temps
però el plor ha brollat intens.
No ha estat de dol, ha estat de goig.
Estic content.

Hi ha milers de cançons per escoltar
cents de poemes per llegir
moltes mirades per cercar
igual nombre de llàgrimes per besar
i algunes d’elles per compartir.
Oi que sí?

Estic content
de plorar, de tant en tant;
per aquest motiu,
i així sentir-me viu.


Fifo Juny 2008

miércoles, 22 de octubre de 2008

L'univers

El Gran Mestre quan creava,
els daus estava tirant ?
Era una cosa pensada,
estava improvisant?

El Big Bang va ser el Principi.
Quan tornarem a No Ser?
Es pot veure algun indici,
(estrelles blanques, forats negres)
del Final d’aquest procés?

L’univers s’està expandint,
la creació sempre endavant.
Qui són els que tenen raó?
Els pensadors creacionistes
o bé els darwinians?

A terra els homes subjectes,
presoners del seu “saber”
volen entendre el miracle
que els Grans Déus segur van fer.

És supèrbia, vanitat,
o en tenen necessitat?

Però tot el que ha passat,
segur que és veritat?

Imatges anys llum emeses,
vistes estrelles vermelles
ja són blanques com donzelles,
o forats negres, mai se sap.

I així seguim preguntant
quina és la realitat,
l’univers on vivim
o el que creiem que veiem
tot i estar-se transformant?

Doncs bé,
jo estic astorat.
I abans del Big Bang
Què?

Fifo

domingo, 19 de octubre de 2008

Com vaig conèixer al Follet Paco

El Josep estava fregan-se els ulls i estirant els braços tot content, perquè havia passat una bona nit. Havia dormit sense cap malt son, i ara s’incorporava a poc a poc del llit, tot mandrós.
Els ulls mig clucs, badallant d’una manera exagerada, amb el peus descalços, intentava cercar les sabatilles que sempre es posava per anar per casa, a fi de no agafar fred als peus.
Buscava com he dit, sense mirar. Quan per fi va notar el tacte tan especial, tan suau de les sabatilles, va notar estranyat, com si un petit moviment les separes dels seus peus, no deixant que aquestes s' hi pugessin encabir.
Va repetir l' intent, tot movent els peus a poc a poc, fins que va notar la calor propera de les sabatilles, però quan ja decidit, va intentar posar-hi a dintre el peus...., ara si ! , ara si es va adonar que es movien . I tant que es movien ! i no ho feien d’una forma diríem desordenada, no, no, ho feien seguint un ritme ! Estaben ballant una tonada d'una mùsica que el Josep no sentia ! Però es movien, i ballaven.
Estic boig o dormint? - es va preguntar. Però el Sol entrava radiant per la finestra i els pessics que el Josep es donava al braç per comprovar el seu estat de vigilia, li estaven confirmant, que si, que no estava dormint. Però el que no estava encara clar, era l'assumpte de la seva bogeria.

Que estaven veint els seus ulls !! Un personatge, petit, graciós, pelut, amb unes orelles grosses i en punxa, uns ulls rodons de color marro com la seva pell, ulls que el miraven curiosos i estranyats de la seva sorpresa. Un nas rodó com si portes un grà de raïm enganxat sota el els ulls. I ha sota del nas un bigoti. Si, si, un bigoti amb dos bris fins, com dos bles de pèl per banda, llargs, que li donaven un aire tot interessant. Ah i dos dents, que ensenyava entre la comissura dels seus llavis prims. Quatre potes, dues de més llargues acabades en uns peus de cinc dits , que eren les que feia servir per moure’s, per caminar , i les altres dues mes petites que eren els seus braços, on tenia les seves mans de cinc dits amb un palmell rosat i delicat. Era un ratolí? Doncs no ho era, i si era un ratolí, havia de ser un de molt especial, com Firmin el de la llibreria.

Es va a decidir a parlar, va se ell el que va trencar el gel dient: Hola Josep, tant de temps vivint junts i encara no em coneixies. Jo a tu si que et conec, doncs fa molt de temps que visc equí amb tu i dormo dintre les teves sabatilles. No sóc cap producte de la teva imaginació, el que passa és que tenia por de fer-me evident, per no donar-te cap ensurt, però algun dia havia de ser.

El Josep va recobrar l’alè perdut, i amb una veu fluixa i tremolosa sols va gosar dir-li : Hola, ben vingut . Molt de gust d' haver-te conegut, com et dius?. I va contestar amb cara somrient: - vols anomenar-me Follet Paco?

El Follet Paco, te un encanteri que fa que no tots el veiem de la mateixa forma. De segur que la seva figura la podem associar a algun personatge estimat, normalment, viscut amb lectures, tant de comptes com relats. Per a molts , normalment gent han poca imaginació , sempre restarà invisible, mai se’ls manifestarà, mai podran gaudir de la seva presencia.
En canvi altres tocats per la sort o per un bri de bogeria. sempre el tindrem com amic, li podrem parlar, ens escoltarà, fins i tot ens aconsellarà. Això últim no ho fa massa sovint.

Podria explicar moltes coses del Follet i ho faré, però a poc a poc. Avui només volia explicar-vos com en Josep el va conèixer i es va captivarper la seva forma de ser, del seu caràcter tant alegre, tant positiu. De la companyia que li ha fet en moments de solitud. Del que junts han rigut amb el seus balls tant esbojarrats, ( alguns els han ballat plegats ). Gracies Follet!.

Van arribar a un tracte, per la nit El Follet Paco podria utilitzar les sabatilles com ho cregués convenient , per dormir-hi i un cop descansat, fer-les ballar però sense fer soroll, per .. en fi , per tot el que cregués oportú. Per la nit eren d’us exclusiu del Follet , ara bé amb la condició de que al mati a primer hora, El Follet tindria que deixar-les lliures , i ben endreçades i arrenglades, perquè quan el Josep poses el peus a terra al mati, desprès d' haver dormit tota la nit, no trobes a faltar l’escalforeta de les seves preuades sabatilles.

I Així fins ara que tot i passat el temps i que tots dos han canviat de pis, segueixen junts ben avinguts i respectant el tracte que un bon dia fan fer.

Fifo 18 d’Octubre de 2008

jueves, 16 de octubre de 2008

La felicitat

La felicitat, depèn de la llibertat?
Té a veure amb la por o
amb l’absència de dolor?
O és viure en veritat?

S’han de tenir el sentits atents
per viure tots els moments,
que per manca d’atenció
ens produeixen tensió?

O ens hem d’envoltar d’una boira
per superar els contratemps
inventant una altra història?

Així vivim enganyats
cercant-la com si estès lluny
i la tenim al costat.

És tan maca que ens fa por.



Fifo 5 de Decembre 2006

domingo, 12 de octubre de 2008

Dóna'm la mà

Trobo a faltar una mà.
Una mà per poder agafar,
una mà que en doni calor,
una mà, que m’ajudi a véncer la por.

La por a la solitud,
la por de no encertar el camí,
la por de no acceptar el destí.
La por a la servitud,
a un amo desconegut.
que em cerca, està prop de mi.

Necessito protecció.
contra aquest enemic, que soc jo,
que m’empeny a sortir del guió.

Necessito una mà,
que m’agafi amb tendresa,
també amb força, amb decisió
i així em faixi perdre la por,
a retornar a la drecera.
del camí de la il•lusió.

Dóna'm la mà.

Josep 11 Octubre 2008

martes, 7 de octubre de 2008

Per les seves camises els coneixereu

Dilluns 6 de Octubre. Connecto amb el programa Àgora, progama dedicat a la crisi financiera , i el primer que faig es intentar fixar-me amb la personalitat del personatges. Em crida l’atenció una cara sempre somreien amb ironia, sempre amb prepotència. El seu físic tot i el pas del anys no ha canviat (cirurgia?) l’estil de la seva camisa tampoc. Evidentment el seu discurs liberal tampoc tot i que ell no vol que l’etiqueten.
Ah! La camisa. El mateix estil emprava el Javier de la Rosa, el Mario Conde, el Antoni Camacho, els recordeu?. Camisa a ratlles i coll blanc.
Be, però que te que veure la camisa amb el personatge?. Mireu jo no em fixo amb l’estil de vestir de les persones (No soc cap Petronio) però hi ha coses que em fan mal als ulls, i sense voler les relaciono amb la personalitat del personatge.
Pedro Schwartz el de la camisa, es permet dir-li populista, al professor Sanuy, quan aquest, diu que com sempre, els perjudicats estaran les classes mitges i baixes, (i aquí enumera una sèrie de situacions i serveis que es veuran afectats) i posa de manifest el que tothom critica. Ells deixaran de ser liberals, per que el Governs , ho sigui naltros, els i solventem els problemes. A partir de que el negocis no rentables els assumeixi el Estat, o sigui els paguem nosaltres voldran ser una altre cop lliberals. Qui s’ha aura menjat el “marròn”?.
Van posar un vídeo, en que s’exposava la situació límit que es trobàvem moltes famílies, que tenien que vendre les seves pertinències a establiments de segona ma , per poder arribar a fi de mes, i altres que com mal menor, compraven coses de segona ma per anara tirant. Doncs be sabeu que va dir el de a camisa a ratlles i coll blanc, i sonmiure irònic? . Jo quan canvio de cotxe i ho faig a sovint, sempre el compro de segona ma, i com son de marques reconegudes, els venedors sempre em tenen molta consideració. Serà barrut!. Es el mateix vendre per necessitat que comprar un cotxe de gama alta encara que sigui de segona ma?. Don Pedro......
La camisa fa a la persona? Josep

sábado, 4 de octubre de 2008

La teva llum

Juraria que t’he vist.
Una llum entre tantes
d’aquell capvespre,
la de color mes bonic.

La mes viva i intensa,
va dibuixar el teu somriure
va reflectir la teva figura,
i també la teva forma de ser tendre.

Desprès va créixer l’ombra,
a poc a poc el color de la teva imatge
van anar desfent-se
com rumb a la calma.

No obstant això , ja nit
apartant de la foscor
la teva imatge feta llum,
em persistia dintre l’anima,
i dintre del meu pit.

No pot haver-hi oblit.

Fifo Octubre 2008

El somini americà i la truita de patates

A hores d’ara algú encara creu en el somni americà? I si algun cop no ha estat un miratge, acosta de qui, a quin preu, i quines conseqüències han portat aquest “mal somni”a massa pobles del mon?. El poble americà a gaudit dels resultats d’aquest sistema? Jo crec que també han estat enganyats i ara o pateixen, però naltros també, de retruc com sempre.
Hi ha algú que tingui la suficient barra de dir que la foto de las Azores, va ser oportuna? I les promeses del “germanet ” del Gran Dimoni d’aquest segle han estat complertes.? Algun poble n’ha sortit beneficiat, o sols els col·lectius que sempre guanyen, tan si va be l’economia com si no funciona? Ah¡ no es enganyeu, al nostre País Catalunya , també tenim la representació (en català això si) d’aquests Neocons o com es diguin. Per mi tenen un altre nom i consideraciò. Josep

viernes, 3 de octubre de 2008

El Club de lectura de la Torre

Ahir dia 2 d’Octubre, el Club de Lectura que desenvolupa les seves activitats a la seu de la Biblioteca Mestra Maria Antònia, va celebrar, varem celebrar, la cinquantena edició d'aquestes trobades, cosa que demostra que aquestes activitats ja estan consolidades.
Això crec sincerament que es així, ja que apart del temps que funciona, s’hafiançat un grup fidel de participants, que mes rere mes, faixi fred o calor, plogui o bufi vent no fallen mai. He de ressaltar que ens acompanyen tertulians d’altres pobles, això vol dir que troben en aquest espai, un bon ambient , i per suposat un nivell literari prou atractiu per fer el esforç del desplaçament. Venen de la Selva del Camp, de Altafulla, etcètera.
Tot això es gracies al local de la Biblioteca que en dona sopluig, i amb la gran tasca del personal de la mateixa, especialment l’Anna i la Montse que saben escollir els llibres en gran encert, ( els hi han colat algun ..... La Bíblia de Barro es deia? Uf ), i la forma que sap l’Anna de donar joc als tertulians, i engegar el comentari d’un nou aspecte del llibre, que fa que la tertúlia sempre estigui “viva”. Gracies també a la paciència del Josep Maria, perquè com ens i trobem tan be, ens consta aixecar el cul de la cadira.
El llibre que es va comentar va ser “L’últim patriarca” de la jove escriptora Najat El Hachmi. Com totes, va ser una tertúlia molt animada.Van haver-hi moltes i variades intervencions que van fer la vetllada molt agradable i enriquidora.
Alguns cops reflexiono sobre el fet, de que quan les coses van be, quan funcionen, surt un malt astruc que fa que aquestes agafin un altre rumb i perdin aquella frescor, espontaneïtat, bon rotllo, i deriven a un estancament o pitjor encara, a la desnaturalització de la seva finalitat i acaben desapareixen. Creuem el dits. Resem a Santa Rita, posem espelmes (jo candeles), en fi, crec que tots en mereixem celebrar quan toqui, cent jornades del Club de Lectura. Josep